-->

D'ABRIL A JUNY DE 2017 MUSEU DARDER (BANYOLES) ELS DIVENDRES A 2/4 DE 8 DEL VESPRE

CONFERÈNCIES

28 d’abril de 2017
Pere Castanyer i Dani Baños
Vilauba: de la recerca arqueològica a la visita virtual


Vilauba (Camós, Pla de l'Estany)
La dilatada recerca arqueològica realitzada a Vilauba, que ha permès obtenir un profund coneixement de la seva història, juntament amb els constants treballs de conservació i posada en valor de les restes arqueològiques, han convertit aquest jaciment en un referent únic per conèixer la història del món rural d'època romana a casa nostra. 
Recentment, i per tal d’enriquir la visita a aquest conjunt arqueològic, s’han desenvolupat diferents recursos i aplicacions que permeten al visitant contemplar en 3D els principals àmbits que conformaven l’antiga vil·la romana, interactuant de forma constant entre el present i el passat. 
La intenció de recrear en 3D les parts més significatives de Vilauba obeeix, per tant, a la voluntat d’oferir al visitant una experiència única i personalitzada, que no vol ser una repetició dels estereotips ja coneguts sobre el món romà sinó la conseqüència  de molts anys de recerca en un jaciment amb una història molt particular.
En aquesta xerrada coneixerem quins espais es poden visitar amb l’ajuda de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) i podrem tenir l’experiència de recular en el temps, veient com recreixen les parets de la vil·la i com es disposaven alguns dels objectes recuperats durant l’excavació, de forma virtual, és clar.


5 de maig de 2017
Maribel Fuertes
L'antic traçat del carrer Fontanilles. Les restes localitzades sota la Casa de Cultura de Girona


El Carrer Fontanilles, a la Casa de Cultura de Girona
La intervenció arqueològica, realitzada a l’interior de la sala infantil de la Biblioteca Pública de la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana, va permetre la localització de part del vell  barri del Mercadal. La trama urbana recuperada, correspon a un tram de l’antic traçat del carrer Fontanilles. El carrer conservava, a més del seu empedrat original i el clavegueram, les restes de 4 de les cases que configuraven el vial.
Els materials arqueològics localitzats indiquen una cronologia de fundació de finals del segle XIII, moment en que, documentalment, s’ubica l’ocupació urbana de l’indret. L’amortització correspon a la segona meitat del segle XVIII, moment en que la zona fou enderrocada i anivellada per la construcció de l’actual edifici.
La troballa presenta, com a tret excepcional, la conservació d’aquest moment cronològic, lliure de les modificacions i les reformes vinculades a l’evolució arquitectònica de la ciutat.


12 de maig de 2017
Albert Aulines

La vall de Llémena: un territori amb presència humana des de fa milers d'anys

La Vall de Llémena
La Vall de Llémena és un més dels territoris excepcionals que, en conjunt, conformen allò que coneixemen per comarques gironines: vulcanisme, aigua, fauna, flora... i, és clar, també la presència humana, sobre la qual aquests darrers anys s’han descobert (al jaciment neandertal del Pla de Domeny, al municipi de Sant Gregori) centenars d’objectes arqueològics que constitueixen un document històric de primer ordre per comprendre qui eren i com vivien els primers pobladors de la Vall de Llémena





19 de maig de 2017
Anna Maria Puig
Griessenberger
L'evolució de la vila de Roses. La trama i la parcel·lació urbana medievals
 

Roses (Alt Empordà)
Els treballs arqueològics a la vila medieval de Roses (Alt Empordà) han estat de gran utilitat per a establir la cronologia de la ocupació, des dels seus precedents, en època tardoromana, fins a la seva definitiva amortització a principi del segle XIX, tot i que a partir de mitjan segle XVII ja estava pràcticament abandonada. És el moment en què s’inicia el trasllat fora muralles de la Ciutadella, fet que ha permès que les seves runes hagin estat fàcilment accessibles als arqueòlegs.
Aquesta recerca ha proporcionat una important novetat per a l’eixample baixmedieval: una parcel·lació perfectament modulada a partir de la qual es traça la xarxa de carrers i la trama d’illes de cases, tot adaptant-se al terreny disponible. Aquest pla premeditat i absolutament racional el coneixem també en altres jaciments i poblacions de la mateixa època.


26 de maig de 2017
Alfons Díaz
Noves aportacions a l'estudi del paleolític mitjà al Pla de l'Estany: Roca Foradada (Fontcoberta)


Roca Foradada (Fontcoberta, Pla de l'Estany)
El jaciment a l’aire lliure de Roca Foradada, dins el municipi de Fontcoberta, es manté en plena efervescència i continua aportant informació molt valuosa per entendre la dinàmica cultural de les societats neandertals al seu pas pel Pla de l’Estany.
En aquesta conferència es presentaran, per primera vegada, els resultats dels treballs realitzats l’agost de 2016 els quals, sumats a les restes localitzades en anteriors campanyes, consoliden Roca Foradada com el referent en l’estudi dels jaciments a l’aire lliure del paleolític mitjà localitzats en aquesta comarca. Les perspectives de futur són, com podran observar els assistents, extraordinàriament prometedores.


2 de juny de 2017
Albert Guevara
Sitges i fotografia aèria a la depressió de la Selva


Marques de sitges en fotografia aèria a redós
de Can Faust (Aiguaviva, Gironès)
En els darrers anys s’han trobat nombrosos camps de sitges a la plana de la Selva. En general han aparegut en excavacions d’urgència durant la construcció de carreteres i vies de comunicació com ha estat el TGV. 
No obstant això, gràcies a la fotografia aèria, en programes com Google Earth, podem localitzar diversos sitjars dispersos per la plana sense necessitat de danyar el jaciment. Si a la prospecció aèria li afegim, a posteriori, una prospecció visual de l’indret per veure quin tipus de ceràmica hi ha, podrem obtenir mapes força complets sobre l’antic poblament d’una regió geogràfica, essent conscients que per conèixer amb detall les fases o els moments d’ocupació d’un jaciment cal recórrer a una excavació arqueològica. 
Així doncs, en aquesta conferència, volem donar a conèixer els avantatges de la fotografia aèria aplicats a l’arqueologia, i veure’n també els seus riscos de manera que aporti llum al coneixement del poblament antic a la plana de la Selva, un territori on sempre hi ha hagut un buit de jaciments destacable, però que històricament ha estat una zona clau per a les comunicacions humanes.

9 de juny de 2017
Oriol López i Ivan Campana
L'arquitectura en fusta de La Draga i reconstrucció virtual


Poblat neolític de La Draga (Banyoles)

La Draga és una de les ocupacions a l’aire lliure més antigues en tota la Península Ibèrica. Al mateix temps és un dels pocs jaciments arqueològics on tenim el privilegi de tenir els elements de fusta conservats gràcies al contacte amb les aigües de l’Estany de Banyoles: elements que en condicions normals són invisibles a ulls dels arqueòlegs i dels investigadors. És per tot això que la investigació relacionada amb l’arquitectura en fusta és transcendental per entendre la prehistòria de la Península Ibèrica.
En el procés d’anàlisi de les construccions en fusta, la seva reconstrucció digital en 3D n’ha estat un element cabdal; ha permès entendre de forma més clara i visual totes les implicacions que aquestes primeres construccions tenien.

16 de juny de 2017
Joan Frigola
El passeig arqueològic de Capellada (Besalú, La Garrotxa): un jaciment museïtzat


El passeig arqueològic de Capellada (Besalú, La Garrotxa)
Entre els anys 2007 i 2013, i amb l’objectiu inicial de fer-hi un aparcament, es van excavar un seguit d’antigues terrasses de cultiu situades al nord-est del nucli antic de Besalú, just a l’exterior del traçat defensiu medieval.
La rellevància dels resultats arqueològics, amb restes que abasten des del període ibèric final fins al segle XIX, va fer replantejar el projecte i es va impulsar la creació d’un passeig arqueològic a l’aire lliure, a dia d’avui perfectament integrat dins l’oferta turística i cultural de la vila.