Pere Castanyer i Dani Baños
Vilauba: de la recerca arqueològica a la visita virtual
Vilauba (Camós, Pla de l'Estany) |
Recentment, i per tal d’enriquir la visita a aquest conjunt arqueològic, s’han desenvolupat diferents recursos i aplicacions que permeten al visitant contemplar en 3D els principals àmbits que conformaven l’antiga vil·la romana, interactuant de forma constant entre el present i el passat.
La intenció de recrear en 3D les parts més significatives de Vilauba obeeix, per tant, a la voluntat d’oferir al visitant una experiència única i personalitzada, que no vol ser una repetició dels estereotips ja coneguts sobre el món romà sinó la conseqüència de molts anys de recerca en un jaciment amb una història molt particular.
En aquesta xerrada coneixerem quins espais es poden visitar amb l’ajuda de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) i podrem tenir l’experiència de recular en el temps, veient com recreixen les parets de la vil·la i com es disposaven alguns dels objectes recuperats durant l’excavació, de forma virtual, és clar.
En aquesta xerrada coneixerem quins espais es poden visitar amb l’ajuda de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) i podrem tenir l’experiència de recular en el temps, veient com recreixen les parets de la vil·la i com es disposaven alguns dels objectes recuperats durant l’excavació, de forma virtual, és clar.
5 de maig de 2017
Maribel Fuertes
L'antic traçat del carrer Fontanilles. Les restes localitzades sota la Casa de Cultura de Girona
El Carrer Fontanilles, a la Casa de Cultura de Girona |
Els materials arqueològics localitzats indiquen una cronologia de fundació de finals del segle XIII, moment en que, documentalment, s’ubica l’ocupació urbana de l’indret. L’amortització correspon a la segona meitat del segle XVIII, moment en que la zona fou enderrocada i anivellada per la construcció de l’actual edifici.
La troballa presenta, com a tret excepcional, la conservació d’aquest moment cronològic, lliure de les modificacions i les reformes vinculades a l’evolució arquitectònica de la ciutat.
12 de maig de 2017
Albert Aulines
La vall de Llémena: un territori amb presència humana des de fa milers d'anys
La Vall de Llémena |
19 de maig de 2017
Anna Maria Puig Griessenberger
L'evolució de la vila de Roses. La trama i la parcel·lació urbana medievals
Roses (Alt Empordà) |
Aquesta recerca ha proporcionat una important novetat per a l’eixample baixmedieval: una parcel·lació perfectament modulada a partir de la qual es traça la xarxa de carrers i la trama d’illes de cases, tot adaptant-se al terreny disponible. Aquest pla premeditat i absolutament racional el coneixem també en altres jaciments i poblacions de la mateixa època.
26 de maig de 2017
Alfons Díaz
Noves aportacions a l'estudi del paleolític mitjà al Pla de l'Estany: Roca Foradada (Fontcoberta)
Roca Foradada (Fontcoberta, Pla de l'Estany) |
El jaciment a l’aire lliure de Roca Foradada, dins el municipi de
Fontcoberta, es manté en plena efervescència i continua aportant
informació molt valuosa per entendre la dinàmica cultural de les
societats neandertals al seu pas pel Pla de l’Estany.
En aquesta
conferència es presentaran, per primera vegada, els resultats dels
treballs realitzats l’agost de 2016 els quals, sumats a les restes
localitzades en anteriors campanyes, consoliden Roca Foradada com el
referent en l’estudi dels jaciments a l’aire lliure del paleolític mitjà
localitzats en aquesta comarca. Les perspectives de futur són, com
podran observar els assistents, extraordinàriament prometedores.
2 de juny de 2017
Albert Guevara
Sitges i fotografia aèria a la depressió de la Selva
Marques de sitges en fotografia aèria a redós de Can Faust (Aiguaviva, Gironès) |
No obstant això, gràcies a la fotografia aèria, en programes com Google Earth, podem localitzar diversos sitjars dispersos per la plana sense necessitat de danyar el jaciment. Si a la prospecció aèria li afegim, a posteriori, una prospecció visual de l’indret per veure quin tipus de ceràmica hi ha, podrem obtenir mapes força complets sobre l’antic poblament d’una regió geogràfica, essent conscients que per conèixer amb detall les fases o els moments d’ocupació d’un jaciment cal recórrer a una excavació arqueològica.
Així doncs, en aquesta conferència, volem donar a conèixer els avantatges de la fotografia aèria aplicats a l’arqueologia, i veure’n també els seus riscos de manera que aporti llum al coneixement del poblament antic a la plana de la Selva, un territori on sempre hi ha hagut un buit de jaciments destacable, però que històricament ha estat una zona clau per a les comunicacions humanes.
9 de juny de 2017
Oriol López i Ivan Campana
L'arquitectura en fusta de La Draga i reconstrucció virtual
Poblat neolític de La Draga (Banyoles) |
En el procés d’anàlisi de les construccions en fusta, la seva reconstrucció digital en 3D n’ha estat un element cabdal; ha permès entendre de forma més clara i visual totes les implicacions que aquestes primeres construccions tenien.
16 de juny de 2017
Joan Frigola
El passeig arqueològic de Capellada (Besalú, La Garrotxa): un jaciment museïtzat
El passeig arqueològic de Capellada (Besalú, La Garrotxa) |
La rellevància dels resultats arqueològics, amb restes que abasten des del període ibèric final fins al segle XIX, va fer replantejar el projecte i es va impulsar la creació d’un passeig arqueològic a l’aire lliure, a dia d’avui perfectament integrat dins l’oferta turística i cultural de la vila.