-->

D'ABRIL A JUNY DE 2017 MUSEU DARDER (BANYOLES) ELS DIVENDRES A 2/4 DE 8 DEL VESPRE

CONFERENCIANTS

Albert Aulines

Albert Aulines


Prehistoriador i professor de secundària (ciències socials)
L’any 1998 es va integrar a l’Associació Arqueològica de Girona –el centre d’estudis que l'any 1972 va posar al descobert els orígens humans de Catalunya– i, des d’aquell 1998, investiga i divulga l’origen i evolució cultural de l’espècie humana a la bioregió de Girona.
Ha contribuït a la localització i estudi de diversos jaciments arqueològics: Domeny (1999 i 2012), El Terme (1999), Balma de la Xemeneia (2001), Pla de La Jueria (2002), Turó de la Bateria (2006), Pla d’en Serra (2008) i cova ‘Bauma d’en Noguer’ 2009.
Ha aproximat la prehistòria a tots els interessats en aquesta temàtica a través de tallers didàctics a les escoles, instituts, visites guiades a jaciments arqueològics, articles d’opinió a la premsa i a revistes especialitzades, llibres, xarxes telemàtiques i ràdio.
També és el coordinador la revista Quadern de Prehistòria Catalana; coeditor del programa radiofònic Pedra a pedra. Escolta la prehistòria i coautor, amb Joan Abad, d'aquests quatre llibres: Arrels profundes. Fragments del passat prehistòric de les comarques gironines (2007); Jaciment arqueològic Balma de la Xemeneia (2010); El primer capítol de la història de Catalunya (2010); Vivim sobre antics vestigis. Novetats sobre els orígens humans a la Bioregió de Girona (2014).


Dani Baños

Dani Baños
Va néixer a Barcelona l'any 1981.
És Enginyer en Disseny Industrial per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i fundador de Virtus Magic, una iniciativa emprenedora especialitzada en facilitar la difusió dels jaciments arqueològics mitjançant tecnologies de representació tridimensional.
La seva trajectòria laboral ha anat encaminada al món del 3D des de fa 18 anys, en els quals ha treballat com a dissenyador tècnic i modelador 3D a diferents sectors com automoció, arquitectura i representació de productes amb realitat virtual. Des del 2013 es dedica en exclusiva a aplicar els seus coneixements i experiència al sector de l'arqueologia. Recentment ha col·laborat amb el Museu d'Empúries en la creació d'un audiovisual amb restitucions generades per ordinador de la ciutat i el fòrum per al nou centre de visitants. Actualment treballa amb el Dr. Pere Castanyer en la creació d'una visita virtual per al jaciment de la vil·la romana de Vilauba.


Ivan Campana

Ivan Campana
Títulos académicos: Contracto predoctoral en la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), Departamento de Prehistoria; Laurea Magistral (M.A.) en Arqueología y Ciencias Históricas: Oriente y Occidente, en la Universidad de Roma La Sapienza con la tesis: “Location, study and cataloguing of the Umayyad water supply systems in the Syro-Palestinian territory” (110/110 cum laude y excelencia); Laurea Trienal (B.A.) en Ciencias Arqueológicas en la Universidad de Roma La Sapienza, con la tesis: “Classification and study of the wooden lintels of the intra-moenia city of Hudayda (Yemenite Tihama)” (110/110 cum laude).
Premios y becas: Ganador de la V edición del programa “Generación de ideas”, promocionado por el Parc de Recerca de la UAB con el proyecto “Zephyrus” para la conservación a través de anoxia (2016); Ganador del Proyecto “Torno Subito II” promocionado por la Autoridad Regional del Lazio (Italia) y el European Social Fund con el proyecto: “Archeo3D: 3D modelling for the memory and safeguard of the archaeological heritage” (2015); Beca de estancia en el extranjero de la Universidad de Roma La Sapienza (2013).
Misiones arqueológicas: Al-Khutm, Oman (2016); Castellot, España (2015); La Draga, España (2015); Tortosa, España (2014); ‘Amman, Jordania (2012); Samarcanda, Uzbekistán (2012); Torraccia del Chiusi, Italia (2011); Shayzar, Siria (2010); Rocca di Rontana, Italia (2009); Petralia Soprana, Italia (2008); Rocca Calascio, Italia (2007); Veio, Italia (2005).
Publicaciones: “Water Supply and Hydraulic Devices: the dams in Umayyad Jordan”, in “Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick”; Universitat Politècnica de València (2014).

Pere Castanyer

Pere Castanyer
Doctor en Arqueologia per la Universitat de Girona l’any 1999 amb la tesis titulada "La vil·la romana de Vilauba. Un exemple de l’ocupació i explotació romana del territori a la comarca del Pla de l’Estany".
Ha centrat la seva recerca arqueològica en les següents línees: 1) l’estudi dels nuclis urbans d’Emporion-Emporiae 2) l’estudi del territori del nord-est de Catalunya i dels models d’ocupació i explotació entre els segles VI aC al segle VII dC. 3) l’estudi del món rural d’època romana i, en especial, de les vil·les.
Com a arquèoleg-conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries ha estat co-responsable dels projectes de recerca arqueològica impulsats per aquest mateix museu d’ençà l’any 1984 fins a l’actualitat.
Ha estat investigador en diferents projectes de recerca sobre l’estudi d’Emporion-Emporiae i el seu territori. També és co-director de diferents projectes de recerca arqueològica dedicats al l’estudi del món rural d’època romana, que han comportat diverses campanyes de prospecció i intervenció arqueològica a diversos jaciments de les comarques de Girona. Les actuacions més rellevants són la co-direcció dels treballs de recerca arqueològica realitzats a la vil·la romana de Vilauba (Pla de l’Estany) entre els anys 1985-2016 i la co-direcció dels treballs de recerca arqueològica realitzats a la bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany) entre els anys 1999-2016. És l’investigador principal del projecte quadriennal de recerca arqueològica  “Dinàmica del poblament rural a l’àrea delPla de l’Estany entre els segles II-I aC. als segles VII-VIII dC.” (2014-2018).
És membre del Grup de recerca Consolidat  “Arqueologia de l’hàbitat” (2014-2016) (Ref. 2014 GRC 794); “Arqueologia Romana” (2009-2014) (Ref. 2009SGR450), “Arqueologia romana i tardoantiga” (2005-2008)  (Ref. SGR20005GRC). També forma part de l’equip internacional de recerca de la Unité Mixte de Récherche 5140 de Lattes “Archéologie des Sociétés Méditerranéennes” en la línia de recerca “Territoires et sociétés de l’Antiquité et du Moyen Âge” (2015-2019).
Ha estat co-autor d’una quinzena de publicacions monogràfiques dedicades a aquests diferents àmbits de recerca així com també de més de 80 articles editats en revistes de caire nacional i internacional. Subratllem aquí només la monografia P. Castanyer i J. Tremoleda, La vil.la romana de Vilauba. Un exemple de l’ocupació i explotació romana del territori a la comarca del Pla de l’Estany, Girona, 1999.
És membre del comité organitzador de les Jornades Sobre el món rural d’època romana (2005-2016) i membre del consell de redacció de la sèrie Studies on the Rural World in the Roman Period (2006-2014), amb 10 volums publicats.


Alfons Díaz

Alfons Díaz
Llicenciat en Història per la Universitat de Girona i va adquirir la suficiència investigadora amb la realització del Màster d’Arqueologia per la mateixa universitat, l’any 2012.
És membre del Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la seva dedicació està encarada vers la investigació científica i la difusió del patrimoni cultural. Pel que fa a la primera, ha treballat com a arqueòleg professional en diversos jaciments arqueològics a Catalunya i a la resta d’Espanya. És director d’un projecte innovador en l’estudi dels orígens humans a la comarca del Pla de l’Estany, concretament en l’Estudi de la dinàmica cultural de les estacions en superfície del Pleistocè Superior, i col·laborador en diversos projectes arqueològics. Quan a la divulgació cultural, aproxima l’arqueologia a la societat civil, per mitjà de la coordinació del Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, entre d’altres, i a centres d’ensenyament interessats en la temàtica per mitjà de visites guiades i tallers d’arqueologia per a escolars.
Per últim, ha publicat diversos articles en solitari i en col·laboració en revistes especialitzades, tant en l’àmbit arqueològic com en l’àmbit del patrimoni local de Caldes de Malavella.

Maribel Fuertes
Maribel Fuertes


Màster en Iniciació a la Recerca de les Humanitats amb l’especialitat  Arqueologia i Antiguitat per la Universitat de Girona; Llicenciada en Història per la Universitat de Girona; Col·laboradora del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona en el marc de diversos projectes de recerca relacionats amb el món ibèric.
Ha treballat des de l’any 1992 com a arqueòloga i directora d’excavacions  arreu de les comarques gironines, així com diverses intervencions a la resta de la península ibèrica.  És autora d'una vuitantena d’articles i ha col·laborat en la publicació de diferents monografies arqueològiques.

 




Joan Frigola

Besalú (1985).
Joan Frigola
Llicenciat en Història (UB, 2007) i Màster en Arqueologia (UB, 2012). Especialista en la història local de Besalú. Ha dirigit diverses intervencions arqueològiques a les comarques de Girona, entre les quals destaquen el Castell de Falgars (Beuda, 2010-2012), el monestir de Palera (Beuda, 2012), la vil·la romana de Vilauba (Camós, 2016), el monestir de Sant Miquel de Fluvià (Sant Miquel, 2016-2017) o el nucli urbà de Besalú (2008-2017). És autor o coautor de nombrosos articles especialitzats i de divulgació, i ha col·laborat en diversos llibres i monografies, l’últim dels quals és el de L’antic terme de Bassegoda (Diputació de Girona, 2016), obra conjunta de diversos autors.
Ha estat el coordinador del centre d’interpretació “Espai Besalú”, inaugurat recentment (2017), i puntualment treballa com a personal extern al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB). Des de 2014 és també el president de l’associació Amics de Besalú i el seu Comtat. Centre d’Estudis, fundada el 1958. 




Albert Guevara
Albert Guevara


Nascut a Salitja (Vilobí d’Onyar) el 1995.
Estudiant de 4t d’Història a la Universitat de Girona.
Dins el món de l’arqueologia ha realitzat des del 2013 diverses excavacions arqueològiques de diversos períodes (prehistòria, època antiga, època medieval) dins i fora de les comarques de Girona: vil·la romana de Mas Gusó (Albons, 2013), Cova de l’Arbreda (Serinyà, 2013), Cau del Roure (Serinyà, 2013), Castell de Montsoriu (Arbúcies, 2013), poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (2014), Torre Llauder (Mataró, 2014 i 2016), Roca Foradada (Fontcoberta, 2014 i 2016), Poblat ibèric de Mas Castellar (Pontós, 2014), vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, 2015 i 2016) i Port la Nautique (Narbona, 2015).
A més a més, ha participat durant 3 anys en el Curs d’Arqueologia Bàsica del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona.
Ha publicat un article sobre la vil·la romana de Can Boades (Salitja) als Quaderns de la Selva (2015). Actualment investiga sobre els avantatges que pot proporcionar la fotografia aèria aplicada a l’arqueologia a la plana de la Selva, entre altres temes d’història local.
És membre de l'Associacio d'Història de Vilobí La Tarongeta.
 

Anna Maria Puig

(Figueres, 1963), presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos des d’aquest any 2015, és doctora en història per la Universitat de Girona, amb la tesi: Rhode. Caracterització del jaciment i dels seus tallers ceràmics, publicada el 2006. És també màster en Museografia Didàctica per la Universitat de Barcelona, amb el projecte Museïtzació del jaciment de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà).

Des de l’any 1987 desenvolupa la seva professió en el camp de l’arqueologia, especialment en excavacions preventives a les comarques de l’Empordà, la Garrotxa, el Gironès, la Selva, el Ripollès i el Pla de l’Estany, amb un total d’unes 150 intervencions, promogudes per diferents sectors de l’administració pública o el sector privat, que abasten, cronològicament, des del món ibèric i colonial fins a l’època moderna (segles IV aC-XIX). Aquests treballs han generat la publicació de diverses monografies i d’uns 200 articles d’especialització, així com la seva presentació en congressos, jornades i seminaris.

En el món de la gestió del patrimoni arqueològic i monumental ha treballat per l’Ajuntament de Roses amb les funcions d’arqueòloga municipal i conservadora del patrimoni i del Museu de la Ciutadella, entre els anys 2008 i 2011. D’aquest museu, inaugurat l’any 2004, és autora del projecte museològic.

Avui codirigeix, amb equip, els projectes Santa Creu de Rodes. L’origen i l’evolució del poble medieval i la seva relació amb el territori del cap de Creus, de la Universitat de Barcelona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segles VII-X dC, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Pel que fa a Castelló d’Empúries, des de l’any 1992 ha portat a terme intervencions arqueològiques en diferents punts del municipi i del seu terme, la major part d’elles a càrrec de l’Ajuntament de la vila, com ara a la torre de la muralla del convent de Sant Domènec, a la Presó Vella, a la plaça Jaume I i en diferents carrers del centre històric, a la basílica de Santa Maria, i darrerament, quant al tema jueu, a la sinagoga del carrer de les Peixateries Velles, després d’intentar localitzar, infructuosament, el cementeri de la comunitat a la població. Ha publicat L’emplaçament de la comunitat jueva a la llum de l’urbanisme i l’arqueologia, a les actes d’homenatge a Miquel Pujol, dins el volum núm. 7 de Girona Judaica.


Oriol López  
Oriol López


Doctor en Arqueologia Prehistòrica per la UAB des del Setembre de 2015 amb la tesi titulada "Processos d'obtenció, transformació i ús de la fusta en l'assentament neolític de la Draga (5320-4800 cal BC)".
Vinculat des del 2005 al projecte de recerca la Draga, primer com a voluntari, després com a estudiant de màster i finalment com a tècnic i investigador.

Ha desenvolupat la seva recerca arqueològica principalment al voltant de l'arqueobotànica i materials llenyosos, a través d'una aproximació transdisciplinar. Durant la seva carrera acadèmica ha desenvolupat gran varietat de tècniques: des de la botànica i l'anatomia, a tècniques d'escaneig i traceologia a través de models tridimensionals.

Ha realitzat estades en centres de recerca nacionals i internacionals com al Laboratori d'Arqueologia subaquàtica i dendrocronologia de l'ajuntament de Zuric (Suïssa), a l'Institut Federal Suís per als Boscos, Neu i Paisatge (Suïssa), al Laboratori d'Arqueobotànica de la UAB (Bellaterra) o a la Institució Milà i Fontanals-CSIC - Laboratori de Tecnologia Prehistòrica (Barcelona).